Autoritats, veïns i veïnes, valencians i valencianes:

Hui ens apleguem en aquesta plaça per fer homenaje,a nosaltres com a poble que té

Personalitar propia i diferenciada.En un acte que vol escenificar l’orgull de SER,de ser valencians,que és la nostra manera de ser ciutadans i ciutadanes del món.Però ho fem sempre omplint-nos de referències pretèrites,fent al·lusió a gestes i personatges que sobreviuen en la mítica de la historia pasada,que traiem a passajar una vegada a l’any i que obliden tot seguit per ofrenar noves glòries a altres realitats en un gest insolit.

I ho fem tot rutináriament, com si l’homenage calgues més per obligació que fer necessitat.Com si en el nostre dia a dia ens faltaren altres referències més palpables,més taduïbles al nostre estat actual amb més capacitat per vestirnos els gestos que cal emprar per reivindicar-nos com a poble que vol ser en dignitat i per justicia.

El 9 d’octubre suposa per a nosaltres el valencians, el naixement com a poble. Són pocs els pobles que tenen una data concreta que marca el seu naixement. Nosaltres el valencians som afortunats en tindre esta data: 9 d’octubre de 1238. Este va ser el dia en què el rei Jaume I el Conqueridor entrà amb les seues tropes  a la ciutat de València,

Esta data tant important per a nosaltres ens ha de dur a tots els valencians a reflexionar sobre què hem sigut, què som i què volem ser. Per tant, és una data per a reivindicar. Reivindicar que tenim una cultura pròpia, una llengua pròpia, unes tradicions pròpies i una manera de ser que ens fa sentir orgullosos de ser un poble.

El poble valencià sempre ha sigut un poble privilegiat: pensem només en la nostra terra fèrtil i en la nostra mar Mediterrània. Ja ho deien els nostres avantpassats: la riquesa ve sempre des de la mar i nosaltres estem banyats pel Mare Nostrum. Com no, no puc deixar d’anomenar el segle XV, segle d’or de les lletres valencianes i de la revolució comercial.

Encara que la nostra diada és un dia festiu, hem de ser crítics. Europa passa per  moments molt complicats i de molta incertesa, i més difícils encara són els que passa la societat valenciana. Açò ens obliga a ser crítics i autocrítics i com deia abans, reivindicatius.

D’esta manera, en el 9 d’octubre hem de reivindicar un finançament més just. Un finançament que equilibre les balances fiscals entre l’Estat i les diferents comunitats autònomes. Un finançament que se’ns ha negat per uns governs i pels altres i que sense dubte perjudica a l’autonomia valenciana.

Hem d’exigir també acabar amb la marginació que estem patint en els successius pressupostos generals de l’Estat en matèria d’inversions per uns governs i pels altres.
En este 9 d’octubre voldria fer també una crida a la regeneració democràtica. No és normal la corrupció que es dóna a la política. Encara que a alguns els interessa dotar de normalitat a este problema, la corrupció no és digna ni hauria de ser habitual. Posem en blanc la nostra ment i pensem que els polítics són el tercer problema per als espanyols; problema només superat per l’atur i per la situació econòmica actual

Però sé que la gran majoria dels que ens dediquem a la servei públic no som així. Per això, en esta crida a la regeneració democràtica,  demane a tots aquells que sí que creuen en un servei públic digne que diguem ben fort que nosaltres no som d’este món: nosaltres estem ací per a representar al poble, per a escoltar-lo, per a estar al seu servei i per a defendre l’interés general. Demane també que, quan estiga en les nostres mans, canviem les coses perquè els mals gestors no queden impunes després de les seues accions irresponsables que perjudiquen a les institucions.

Deia abans que la nostra societat està passant per mals moments. Però als valencians no ens manca talent per a eixir de la crisi, perquè ja el tenim. Tenim la millor generació de joves emprenedors i entusiastes, bons empresaris creatius, gestors de primer nivell, funcionaris eficients, excel·lents metges, els millors músics, mestres i professors preparats, arquitectes i enginyers brillants, llauradors treballadors i molta gent amb ganes de treballar.

Per tant, no estem davant d’una problema d’ideologies sinó d’un problema  de sistema. I no estem parlant sols d’una crisi sinó també d’una estafa. Una estafa que no permet la dació en pagament de la vivenda, que augmenta la ràtio en tot l’espectre educatiu, que redueix les beques. I una cosa hem de tindre clara: si volem eixir d’esta crisi de sistema, no podem utilitzar les mateixes receptes que ens han dut al desastre.

Per acabar, desitjar que este 9 d’octubre ens done llums per a trobar un horitzó de vida digna. On la ciutadania és activa políticament. On hi ha una política per a les persones i es rescata  a les persones. Un horitzó de vida digna per a reivindicar els drets socials i laborals, l’estat del benestar, les comarques i les mancomunitats en compte de les diputacions i el senat.  Un horitzó on passem de l’especulació a l’economia verda, sostenible i del bé comú. Busquem un horitzó de vida digna amb un Estatut d’Autonomia que no es fixa amb els altres estatuts i que es mira i s’inventa a ell mateix. Parafrasejant als amics d’Obrint Pas, un Estatut per a un poble unit, alegre i combatiu.

Moltes gràcies.

Visca el 9 d’octubre!